Valencià | Castellano
Es tracta d'una forma innovadora de crear i mantindre l'ocupació.
Necessita menys energia, menys inversió i menys materials per a fer més i ocupar més mà d'obra.
Fomenta l'autonomia energètica de la nostra societat i l'ocupació local.
És sostenible i harmònic amb el medi ambient.
Repte i oportunitat a enfrontar davant de l'esgotament de recursos com el petroli.
L'ocupació verda com a via de transformació social profunda.
Passar d’una economia especulativa i consumista com l’actual no només és possible sinó absolutament imprescindible.
La degradació ambiental, l’esgotament dels recursos són amenaces econòmiques indiscutibles. El canvi climàtic i l’esforç que cal fer per a frenar-lo repercutiran en els models de producció: es crearan nous llocs de treball, alguns treballs que ara coneixem seran substituïts, molts desapareixeran i n’apareixeran de nous. No estem davant un perill sinó davant d’una oportunitat.
Com abans comencem seriosament a fer una transició cap a una societat baixa en carboni, amb més presència de les energies netes i renovables, menys traumàtic serà el pas.
Les energies netes i renovables desemboquen en l’ocupació verda.
Fomentar el treball verd pot suposar un canvi social sòlid. Pot implicar un canvi profund de l'economia, un canvi a fons dels valors de la societat actual. Podem usar-lo com a motor de canvi social. Com una nova palanca sobre la qual garantir que la societat del benestar no retrocedisca i que el dret a un treball digne es veja reconegut.
En la majoria d'ocasions obtindrem més treballs a canvi de un menor consum d'energia i menor inversió i major qualitat de vida.
Necessita menys energia i materials. Per exemple, la fabricació del paper reciclat necessita menys del 50% d'energia per a la seua fabricació, menys del 50% d'aigua. A més s'utilitza un recurs que d'una altra manera acabaria a l'abocador.
Necessita menys inversió. Construir una incineradora, a part de extraordinàriament tòxica, és molt car, només dóna treball bàsicament en la seua construcció. En canvi, fomentar el reciclatge efectiu requereix molta menys inversió i necessita molta mà d'obra al llarg del temps. A més produeix beneficis econòmics en vendre les metalls recuperats, el paper, etc.
Cal molta mà d'obra. Per exemple la rehabilitació energètica d'edificis , en comparació a l'obra nova, necessita més mà d'obra i molt menys capital que l'obra nova. A més produeix un estalvi energètic considerable en la vida útil de l'edifici.
Fomenta l'autonomia energètica de la nostra societat. Les energies renovables, podríem anomenar-les energies autònomes, ja que per al seu funcionament requereixen poc més que sol, vent, etc. Fa pocs anys a Espanya el 78% de l'energia provenia de l'estranger.
Fomenta l'ocupació local. Per exemple, els llocs de treball del manteniment del transport públic (autobusos, trens, etc.) no poden ser deslocalitzats, de manera que es fomenta el treball al costat d'on està el servei.
És sostenible. Utilitza els recursos de manera que puguen ser mantinguts al llarg del temps. Les energies renovables són l'exemple més clar.
Fa més amb menys. Hi ha molts processos que es poden fer eficientment. L'exemple més clar és el de les bombetes fluorescents. Consumeixen un 80% menys que una incandescent, duren més i fan la mateixa llum. I des de fa poc hi ha els LED que consumeixen menys encara i duren molt més.
El zenit del petroli. Això significa que el petroli barat s'ha acabat. Per tant, tots el processos que utilitzen petroli, indefectiblement seran més cars.
És una forma innovadora de crear ocupació. Mentre que altres opcions polítiques tiren mà de les receptes de sempre, nosaltres disposem d'un nou enfocament.
Volem mantindre l'ocupació. La majoria dels partits parlen de crear ocupació. Nosaltres, a més, parlem de com mantindre els llocs de treball existents i com mantindre els que creem. D’estabilitzar l’ocupació i que siga de qualitat.
Si es feren tota una sèrie de canvis per a què al 2050 tota l'energia fóra renovable, aquesta costaria molt menys, es reduiria el consum energètic i el cost del nou model energètic seria un 91% més reduït respecte al que costaria seguint l'actual model.
L'estalvi monetari d'ací a l'any 2050 seria de mitjana d'uns 200.000 milions d'euros a l'any. Entre altres coses perquè deixaríem d'importar el 81% de l'energia que utilitzem avui.
No són canvis menors, és tota una revolució, una revolució tranquil·la.
No estem parlant de ciència ficció. Parlem d’una realitat que té a veure amb un futur sostenible però també amb els sectors de negocis que més potents s’estan mostrant de cara al futur.
L'OIT explica en treballs recents que les tecnologies netes estan sent el tercer sector que als Estats Units més capital de risc està captant, només per darrere de la informació i la biotecnologia. En el cas de Xina, el capital risc verd s’ha duplicat en els últims anys arribant ja quasi al 20% del total de les inversions.
Ocupació verda a Espanya. Present i futur
A Espanya hi ha sectors de l'ocupació verda que són especialment importants. Un d'ells és el de les energies netes i autònomes. En aquests moments hi ha més de 100.000 llocs de treball, directes i indirectes. Són pràcticament 60.000 les empreses d’Ocupació Verda que operen a Espanya i el número de gent treballant-hi supera àmpliament les 320.000 persones. El valor de producció s’acosta al 2% del PIB. Això vol dir que tenen un volum similar al conjunt del sector primari (Agricultura, Ramaderia i Pesca) i a dos dels sectors més importants de la indústria espanyola com són alimentació i metal·lúrgica. Diferents estudis posen de manifest que les xifres actuals d’Ocupació Verda es podrien multiplicar per tres a curt termini.
El pensament que considera em Medi Ambient com una barrera per a generar riquesa i ocupació es trenca definitivament.
Des de Compromís-Equo volem promoure l'ocupació verda, multiplicant els llocs de treball en pocs anys perquè és necessari però, a més a més, perquè és útil.
Brasil: les llanes reciclades
El reciclatge pot realitzar una contribució important a la reducció de l'empremta ambiental dels sectors econòmics amb gran concentració d'energia i materials. Les xifres sobre el Brasil —Líder Mundial en el reciclatge de les llandes d'alumini— indiquen que en 2006 es van arreplegar en el país uns 10.300 milions de llandes. El reciclatge permet a aquest país estalviar 1.976 GWh/any d'electricitat, que s'haurien necessitat per a produir alumini nou, quantitat suficient per a abastir una ciutat de més d'un milió d'habitants durant un any.
El reciclatge de les llandes d'alumini ofereix ocupació a quasi 170.000 persones en el Brasil. Segons una enquesta de 2005, aquest país té quasi 2.400 companyies i cooperatives que participen en el reciclatge i el comerç de rebutjos metàl·lics, i en la majoria dels casos són empreses xicotetes o microempreses.
El país va aconseguir una taxa de reciclatge del 94%, la qual cosa representa un fort augment respecte al 46% de 1990.
Sud-àfrica: vivendes millorades
La introducció de millores en els edificis permet elevar els nivells de vida alhora que es redueixen els costos de i la necessitat de generació addicional. Les obres implicades poden crear ocupacions per a les persones desocupades o subempleades d'eixes comunitats.
Un exemple és el del pla de millorament de vivendes d'ingressos baixos de Kuyasa, en Ciutat del Cap (Sud-àfrica). Artesans locals i jóvens desocupats de la localitat reben capacitació para realitzar tres operacions estàndard que milloren la qualitat de l'habitatge i de la vida, i al mateix temps redueixen la demanda i les emissions: 1) aïllament de la teulada per a evitar la necessitat de calefacció, 2) instal·lació tèrmica i solar per a escalfament d'aigua i 3) substitució dels llums incandescents per altres més eficients. El pla contribueix a frenar la demanda de electricitat addicional en un país que experimenta talls i del servei elèctric. Una vivenda estalviarà més de 600 rands (moneda local) en energia. Gràcies al suport de l'ONG SouthSouthNorth, el pla pot rebre suport a través del mecanisme per a un desenrotllament net creat en el marc del Protocol de Kyoto.
L’ingrés procedent de la venda de certificats de reducció de carboni així com les contribucions dels beneficiaris finançaran les operacions del Fons, la qual cosa oferirà oportunitats a llarg termini a les xicotetes empreses i microempreses de base local. El Fons retrà comptes directament als residents de Kuyasa i utilitzarà els ingressos excedents per a protegir iniciatives futures de desenrotllament comunitari. A pesar dels seus beneficis, aquests plans són encara excepcionalment rars.
Més a prop: Alemanya
Segons el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC per la seua sigla en anglés), la modernització i la substitució d'estructures obsoletes en els edificis és la solució que majors possibilitats ofereix de reduir les emissions de gasos per a l'any 2030.
La majoria d'edificis estan ja construïts. Moltes mesures de modernització poden autosubvencionar-se amb l'estalvi aconseguit en energia, i el suport governamental a aquestes mesures es veu en part compensat pels ingressos fiscals i la reducció de les contribucions públiques a la seguretat social.
El més ambiciós dels programes realitzats fins a la data és “l'aliança en favor del treball i el desenvolupament”, iniciativa del govern alemany, els ocupadors del sector de la construcció, els sindicats i les ONG, posada en marxa durant un període de recessió en el sector de la construcció en 2001. El programa va ajudar a modernitzar 342.000 apartaments amb aïllament millorat dels sostres, finestres i parets així com amb sistemes avançats de calefacció i ventilació i la instal·lació d'equips d'energia renovable.
Entre 2001 i 2006, 5.200 milions de dòlars de subvencions públiques van estimular una inversió total de 20.900 milions de dòlars, que van crear o van mantindre uns 140.000 llocs de treball. El pla va estalviar un 2% de les emissions anuals d'eixos edificis. Uns 4.000 milions de l'aportació governamental es van recuperar per mitjà dels impostos i la reducció de les prestacions de desocupació innecessària. En 2005, el govern va augmentar el finançament per al programa, que va aconseguir un nivell de 2.000 milions de dòlars actuals. Això va generar en 2006 un total estimat equivalent a 145.000 ocupacions a temps complet. La modernització dels edificis convertit en un dels elements clau de la estratègia del govern alemany per a reduir les emissions un 40% fins a 2020.
